COP30 - ¿Otra oportunidad perdida? Más de 56.000 personas estuvimos tratando de que no sea así

 

WD - Chendu World Declaration on Dams and Energy Transition

 Journey of the World Declaration from Chengdu to Belem.

Once the World Declaration on Dams and Energy Transition had been endorsed by international partners in Chengdu, it entered another stage: making itself known to civil society and other stakeholders, in particular those to whom recommendations are addressed, governments, policy makers, regulators, multilateral financial institutions, and so on.

A key event in this respect was the COP30 in Belem, Brazil, where dams were represented for the very first time in the context of Climate Change Summits. The role of dams in providing the grid security, flexibility to support other renewable sources and the capacity to recover quickly from blackouts was justified as the key infrastructure called to play a key role in the energy transition. The Climate Policy Initiative’s report ‘Global Landscape of Energy Transition Finance 2025’, prepared in collaboration with the COP30 Presidency, mentions dozens of gigawatts of pumped storage under development as part of the energy transition investment portfolio.

The UNDP publication “One Future”, linked to the summit, also points to some countries that are scaling up reversible plants, as a key element of the resilience of their electricity systems and the integration of renewables, in the context of COP30. Dams and hydro finally were pre sent in a COP, since no mention existed at previous climate summits. Pending is the debate of the actions on dams for climate change adaptation, including safety before extreme events, in which the engagement was limited to pledges to cross-finance the cost of measures to be taken.

Now the challenge is to promote the adoption of the entire set of the World Declaration recommendations by policy makers and relevant stake holders, to equip them to face the climate emergency.

Read the article in HYDROPOWER AND DAMS ( Aqua Media International ltd)

https://ewater.es/wp-content/uploads/2025/12/World-Declaration_DKS_EC.pdf

El Mediterráneo se calienta: una amenaza real

Pongamos ciencia al repetido mito del mar caliente y evaluemos el impacto del cambio climático y calentamiento del mar Mediterráneo en la severidad de las tormentas torrenciales.

Lessons learnt from Valencia 2024 flash floods

 

Some lessons learnt from Valencia 2024 flash floods

1 - Reviewing methodologies in hydrology is a must

2 – CC is and will be getting worse

3 - Being aware where we  are settled is missing in land management

4 - Blind hazard creeping vs development under non-zero risk

5 –Reconsider acceptable risk, but by whom?

6 - Non structural measures have to be better implemented

7 - We need the complicity of nature

8 - Investing in prevention is much less than the cost of the catastrophe

9 - Public participation implies opportunities for success

10 – Now er have an opportunity to rebuild under a resilient model

 

A new paradigma to be adopted

Four pillars are key for a good flood management

1. Good and safe infrastructures reducing probabilities of inundation
2. Flood risk mapping, real time information and early warning systems provide complementary actions to improve resilience.
3. Well informed land management and achieving less hazard creeping is a must. Land planning decision makers have to be involved as key stakeholders.
4. Education and public awareness on flood risks. Emergency and civil protection efficiency is based on population participation

Working in parallel on all tools for reducing expected damages should inspire comprehensive actions. 

Algunas lecciones aprendidas de las inundaciones relámpago de Valencia 2024

1 - La revisión de las metodologías en hidrología es imprescindible

2 – El CC está e irá empeorando

3 - Ser conscientes de dónde estamos asentados está ausente en la gestión del territorio

4 – Ceguera en el incremento del riesgo frente al desarrollo bajo riesgo no nulo.

5 – Reconsiderar el riesgo aceptable, pero ¿por parte de quién?

6 - Las medidas no estructurales deben aplicarse mejor

7 - Necesitamos la complicidad de la naturaleza

8 - La Inversión en prevención es mucho menor que el costo de la catástrofe

9 - La participación pública implica oportunidades de éxito

10 – Ahora tenemos la oportunidad de reconstruir bajo un modelo resiliente

Un nuevo paradigma a adoptar

Cuatro pilares son clave para una buena gestión de inundaciones

1.                  Infraestructuras buenas y seguras que reducen las probabilidades de inundación

2.                  La cartografía del riesgo de inundación, la información en tiempo real y  los sistemas de alerta temprana proporcionan medidas complementarias para mejorar la resiliencia.

3.                  Es imprescindible una gestión del suelo bien informada y lograr un menor peligro de falsa seguridad. Los responsables de la toma de decisiones en materia de planificación territorial deben participar como partes interesadas clave.

4.                  Educación y concienciación pública sobre los riesgos de inundación. La eficiencia de las emergencias y la protección civil se basa en la participación activa de la población.

Trabajar en paralelo en todas las herramientas para reducir los daños esperados debería inspirar acciones bien integradas.

30 anys 30 mirades

"30 anys 30 mirades" es el títol d'un llivre on es fa una mena d'homenatge a la contribució de certes persones al futur de l'Albufera de València. Jo vaig tindre l'honor d'aver sigut elegit. Aquest es el capitul on es tracta la meva contribució al desemvolupament sostenible de la nostra Albujaira de Balansiya.

(autors: Vicent Llorens i Bosco Díes)

Resulta paradoxal que una de les figures principals en la recuperació de l'aiguamoll, en aquest retorn factible al bon estat ecològic dels anys seixanta, siga un enginyer que ha treballat vint anys en la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, entitat la gestió de la qual ha sigut i continua sent criticada. No obstant això, la seua trajectòria professional ens dóna una idea del seu caràcter autònom i renovador. L'any 1984, en traure la plaça de funcionari, ja sabia que no estaria en el lloc més de la meitat de la seua carrera. Ho tenia clar i així va ser: «Un no pot passar-se la vida sencera treballant en el mateix lloc. Vaig fer el càlcul: si una carrera són quaranta anys, la meitat en són vint, el període màxim abans de canviar d'aires». Va abandonar la Confederació justament després de promoure i dirigir el cèlebre Estudio para el Desarrollo Sostenible de L'Albufera de Valencia i va estar quatre anys en l'empresa pública Acuamed, temps suficient per a contribuir a posar en marxa una sèrie d'actuacions en infraestructures -algunes a punt de concloure's- que han de ser decisives per a la restauració ecològica de l'aiguamoll: els dipòsits d'aigua pluvial, la millora del col·lector oest, la reutilització de les aigües de la depuradora de Pinedo, l'ampliació i el perfeccionament de les depuradores d'Albufera Sud i Sueca, i la creació dels filtres verds dels tancats de Milia i l'Illa. Des d'aleshores, és consultor internacional i assisteix al futur d'aquest espai com un observador atent i actiu. No debades va assumir la presidència del comitè encarregat de redactar les conclusions del simposi «El Parc Natural de l'Albufera, ara», organitzat recentment a propòsit de la celebració del 30 aniversari del parc natural.

Des dels òrgans de decisió, Cifres ha practicat un ecologisme possibilista, diferent de l'ecologisme tradicional, més utòpic i radical. En certa manera, representa una visió renovada des de l'Administració. Uns altres li donen la importància que ell es lleva: «<Simplement he estat en el lloc just en el moment adequat. Era la sensibilitat de la societat la que estava canviant, no la de ningú en particular. Les decisions en l'Administració són el reflex d'aquell canvi de mentalitat, una qüestió que té a veure amb el relleu generacional i la concepció de la realitat en cada circumstància». En tot cas, reconeix que l'entrada del parc natural de l'Albufera al segle xxi va comportar una xicoteta revolució, quan la Directiva Marc de l'Aigua no estava encara traslladada al nostre ordenament jurídic: «Amb les obres de canalització de la rambla del Poyo, dins del parc, ja adjudicades, vam poder reconduir el projecte. Va ser un punt d'inflexió. La reflexió va provocar la posada en marxa d'un estudi integral sobre l'Albufera que es va dur a terme entre 2002 i 2004.

Es va promoure un procés participatiu en el qual van intervenir professionals independents i experts d'altres organismes, i del qual va sorgir un nou objectiu viable i consensuat: recuperar la qualitat ecològica dels anys seixanta».

Per a Enrique, que és un analista perspicaç, la història recent de l'Albufera s'explica en processos de tres lustres. Cada quinze anys s'ha donat un d'aquests punts d'inflexió. En 1957, després de la riuada, té lloc el primer, que va ser la decisió de desviar el llit del Túria pel sud. El desenvolupament de les infraestructures de transport associades al Pla Sud va propiciar el creixement industrial i urbà que va conduir a la contaminació accelerada i el col·lapse ambiental de l'Albufera, entorn de 1972, i a les reivindicacions del moviment d'«El Saler per al poble». Quinze anys després, més o menys, es declara el Parc Natural de l'Albufera, amb tot el que açò ha suposat, i a principis d'aquest segle, com a conseqüència de l'estudi referit, es produeix un canvi en la visió de la Confederació, un canvi que ha donat lloc a importants inversions, a través d'Acuamed, dirigides a revertir el bon estat de l'aiguamoll. Ara, en el 30 aniversari de la creació del parc, s'inicia probablement un nou cicle que hauria de conduir a la conclusió de les obres de sanejament i a la consecució de les metes proposades per aquest estudi en un termini similar. Ja parlarem en l'any 2030.

I què ha de passar perquè açò s'esdevinga? «Molt més important que la quantitat d'aigua és la seua qualitat. Així que les accions urgents són eliminar la contaminació que hi segueix entrant. Cal blindar l'Albufera per la part nord-oest, principalment, la qual cosa s'aconseguirà donant prioritat a la posada en servei dels tancs de tempestes i a l'execució del nou col·lector oest. És necessari depurar millor les aigües residuals en les estacions d'Albufera Sud, Sueca i Pinedo, encara que els límits tecnològics actuals impedeixen arribar a les qualitats desitjades». Tenint en compte aquestes circumstàncies, insisteix en la funció «molt positiva» dels filtres verds -nascuts de l'Estudio para el Desarrollo Sostenible de L'Albufera de Valencia, que són projectes pilot no només de depuració d'aigües sinó també de recuperació d'hàbitats per a la biodiversitat. Quant al dragatge que preconitzen alguns dels entrevistats, Cifres creu que no és una solució prioritària: «Els processos que pot provocar el dragatge s'han estudiat detalladament i, no obstant això, no s'ha arribat a conclusions clares. Pel principi de precaució i mentre no es realitzen nous estudis, és una opció que ha de traslladar-se a un segon pla».

Del seu blog personal, n'extraiem el colofó, una conclusió que està feta de preguntes retòriques la contestació de les quals exigeix empatia i consens, i que implica la societat i totes les institucions amb capacitat de decisió, abans juntes que per separat: «Quin urbanisme és compatible amb la sostenibilitat del parc? Com hem d'adaptar les infraestructures? Quina qualitat de les aigües que entren al llac cal aconseguir? Quanta aigua necessita i d'on? Com ajudar a recuperar la biodiversitat? Quines pràctiques agrícoles, pesqueres i cinegètiques són sostenibles? Quins usos en comprometen el futur? Quins perills l'amenacen?»

Stakholders involvement in RBMP

 

Better involvement of stakeholders in River Basin Management Plans is a key for sustainability of dam projects.

From ancient procedures as just giving some information or  launching Public hearing processes to some involvement and active participation it is need to promote stakeholder empowering with good maps or actors and consider real fair compensation of affected people under Win-Win conception of projects.

Recharge of aquifers as dams alternative?

 

FUNCTION OF RESERVOIRS IN THE ARTIFICIAL RECHARGING OF
UNDERGROUND AQUIFERS: THE ALGAR AND BELCAIRE RESERVOIRS
AS CASES WITH SPECIFIC RECHARGING FUNCTION

Paper presented in ICOLD Congress, Beijiing 2000 by Dr Enrique Cifres

Read the paper