"30 anys 30 mirades" es el títol d'un llivre on es fa una mena d'homenatge a la contribució de certes persones al futur de l'Albufera de València. Jo vaig tindre l'honor d'aver sigut elegit. Aquest es el capitul on es tracta la meva contribució al desemvolupament sostenible de la nostra Albujaira de Balansiya.
(autors: Vicent Llorens i Bosco Díes)
Resulta paradoxal que una de les figures principals en la recuperació de
l'aiguamoll, en aquest retorn factible al bon estat ecològic dels anys
seixanta, siga un enginyer que ha treballat vint anys en la Confederació
Hidrogràfica del Xúquer, entitat la gestió de la qual ha sigut i continua sent
criticada. No obstant això, la seua trajectòria professional ens dóna una idea
del seu caràcter autònom i renovador. L'any 1984, en traure la plaça de
funcionari, ja sabia que no estaria en el lloc més de la meitat de la seua
carrera. Ho tenia clar i així va ser: «Un no pot passar-se la vida sencera
treballant en el mateix lloc. Vaig fer el càlcul: si una carrera són quaranta
anys, la meitat en són vint, el període màxim abans de canviar d'aires». Va
abandonar la Confederació justament després de promoure i dirigir el cèlebre
Estudio para el Desarrollo Sostenible de L'Albufera de Valencia i va estar
quatre anys en l'empresa pública Acuamed, temps suficient per a contribuir a
posar en marxa una sèrie d'actuacions en infraestructures -algunes a punt de
concloure's- que han de ser decisives per a la restauració ecològica de
l'aiguamoll: els dipòsits d'aigua pluvial, la millora del col·lector oest, la
reutilització de les aigües de la depuradora de Pinedo, l'ampliació i el
perfeccionament de les depuradores d'Albufera Sud i Sueca, i la creació dels
filtres verds dels tancats de Milia i l'Illa. Des
d'aleshores, és consultor internacional i assisteix al futur d'aquest espai com
un observador atent i actiu. No debades va assumir la presidència del comitè encarregat de redactar
les conclusions del simposi «El Parc Natural de l'Albufera, ara», organitzat
recentment a propòsit de la celebració del 30 aniversari del parc natural.
Des dels òrgans de decisió, Cifres ha
practicat un ecologisme possibilista, diferent de l'ecologisme tradicional, més
utòpic i radical. En certa manera, representa una visió renovada des de
l'Administració. Uns altres li donen la importància que ell es lleva:
«<Simplement he estat en el lloc just en el moment adequat. Era la
sensibilitat de la societat la que estava canviant, no la de ningú en
particular. Les decisions en l'Administració són el reflex d'aquell canvi de
mentalitat, una qüestió que té a veure amb el relleu generacional i la
concepció de la realitat en cada circumstància». En tot cas, reconeix que
l'entrada del parc natural de l'Albufera al segle xxi va comportar una xicoteta
revolució, quan la Directiva Marc de l'Aigua no estava encara traslladada al
nostre ordenament jurídic: «Amb les obres de canalització de la rambla del
Poyo, dins del parc, ja adjudicades, vam poder reconduir el projecte. Va ser un
punt d'inflexió. La reflexió va provocar la posada en marxa d'un estudi
integral sobre l'Albufera que es va dur a terme entre 2002 i 2004.
Es va promoure un procés participatiu
en el qual van intervenir professionals independents i experts d'altres
organismes, i del qual va sorgir un nou objectiu viable i consensuat: recuperar
la qualitat ecològica dels anys seixanta».
Per a Enrique, que és un analista
perspicaç, la història recent de l'Albufera s'explica en processos de tres
lustres. Cada quinze anys s'ha donat un d'aquests punts d'inflexió. En 1957,
després de la riuada, té lloc el primer, que va ser la decisió de desviar el
llit del Túria pel sud. El desenvolupament de les infraestructures de transport
associades al Pla Sud va propiciar el creixement industrial i urbà que va
conduir a la contaminació accelerada i el col·lapse ambiental de l'Albufera,
entorn de 1972, i a les reivindicacions del moviment d'«El Saler per al poble».
Quinze anys després, més o menys, es declara el Parc Natural de l'Albufera, amb
tot el que açò ha suposat, i a principis d'aquest segle, com a conseqüència de
l'estudi referit, es produeix un canvi en la visió de la Confederació, un canvi
que ha donat lloc a importants inversions, a través d'Acuamed, dirigides a
revertir el bon estat de l'aiguamoll. Ara, en el 30 aniversari de la creació
del parc, s'inicia probablement un nou cicle que hauria de conduir a la
conclusió de les obres de sanejament i a la consecució de les metes proposades
per aquest estudi en un termini similar. Ja parlarem en l'any 2030.
I què ha de
passar perquè açò s'esdevinga? «Molt més important que la quantitat
d'aigua és la seua qualitat. Així que les accions urgents són eliminar la contaminació que hi segueix
entrant. Cal blindar l'Albufera per la part nord-oest, principalment, la qual
cosa s'aconseguirà donant prioritat a la posada en servei dels tancs de
tempestes i a l'execució del nou col·lector oest. És necessari depurar millor
les aigües residuals en les estacions d'Albufera Sud, Sueca i Pinedo, encara
que els límits tecnològics actuals impedeixen arribar a les qualitats
desitjades». Tenint en compte aquestes circumstàncies, insisteix en la funció
«molt positiva» dels filtres verds -nascuts de l'Estudio para el Desarrollo
Sostenible de L'Albufera de Valencia, que són projectes pilot no només de
depuració d'aigües sinó també de recuperació d'hàbitats per a la biodiversitat.
Quant al dragatge que preconitzen alguns dels entrevistats, Cifres creu que no
és una solució prioritària: «Els processos que pot provocar el dragatge s'han
estudiat detalladament i, no obstant això, no s'ha arribat a conclusions
clares. Pel principi de precaució i mentre no es realitzen nous estudis, és una
opció que ha de traslladar-se a un segon pla».
Del seu blog personal, n'extraiem el
colofó, una conclusió que està feta de preguntes retòriques la contestació de
les quals exigeix empatia i consens, i que implica la societat i totes les
institucions amb capacitat de decisió, abans juntes que per separat: «Quin
urbanisme és compatible amb la sostenibilitat del parc? Com hem d'adaptar les
infraestructures? Quina qualitat de les aigües que entren al llac cal
aconseguir? Quanta aigua necessita i d'on? Com ajudar a recuperar la
biodiversitat? Quines pràctiques agrícoles, pesqueres i cinegètiques són
sostenibles? Quins usos en comprometen el futur? Quins perills l'amenacen?»
