"30 anys 30 mirades" es el títol d'un llivre on es fa una mena d'homenatge a la contribució de certes persones al futur de l'Albufera de València. Jo vaig tindre l'honor d'aver sigut elegit. Aquest es el capitul on es tracta la meva contribució al desemvolupament sostenible de la nostra Albujaira de Balansiya.
(autors: Vicent Llorens i Bosco Díes)
Resulta paradoxal que una de les figures principals en la recuperació de l'aiguamoll, en aquest retorn factible al bon estat ecològic dels anys seixanta, siga un enginyer que ha treballat vint anys en la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, entitat la gestió de la qual ha sigut i continua sent criticada. No obstant això, la seua trajectòria professional ens dóna una idea del seu caràcter autònom i renovador. L'any 1984, en traure la plaça de funcionari, ja sabia que no estaria en el lloc més de la meitat de la seua carrera. Ho tenia clar i així va ser: «Un no pot passar-se la vida sencera treballant en el mateix lloc. Vaig fer el càlcul: si una carrera són quaranta anys, la meitat en són vint, el període màxim abans de canviar d'aires». Va abandonar la Confederació justament després de promoure i dirigir el cèlebre Estudio para el Desarrollo Sostenible de L'Albufera de Valencia i va estar quatre anys en l'empresa pública Acuamed, temps suficient per a contribuir a posar en marxa una sèrie d'actuacions en infraestructures -algunes a punt de concloure's- que han de ser decisives per a la restauració ecològica de l'aiguamoll: els dipòsits d'aigua pluvial, la millora del col·lector oest, la reutilització de les aigües de la depuradora de Pinedo, l'ampliació i el perfeccionament de les depuradores d'Albufera Sud i Sueca, i la creació dels filtres verds dels tancats de Milia i l'Illa. Des d'aleshores, és consultor internacional i assisteix al futur d'aquest espai com un observador atent i actiu. No debades va assumir la presidència del comitè encarregat de redactar les conclusions del simposi «El Parc Natural de l'Albufera, ara», organitzat recentment a propòsit de la celebració del 30 aniversari del parc natural.
Des dels òrgans de decisió, Cifres ha practicat un ecologisme possibilista, diferent de l'ecologisme tradicional, més utòpic i radical. En certa manera, representa una visió renovada des de l'Administració. Uns altres li donen la importància que ell es lleva: «<Simplement he estat en el lloc just en el moment adequat. Era la sensibilitat de la societat la que estava canviant, no la de ningú en particular. Les decisions en l'Administració són el reflex d'aquell canvi de mentalitat, una qüestió que té a veure amb el relleu generacional i la concepció de la realitat en cada circumstància». En tot cas, reconeix que l'entrada del parc natural de l'Albufera al segle xxi va comportar una xicoteta revolució, quan la Directiva Marc de l'Aigua no estava encara traslladada al nostre ordenament jurídic: «Amb les obres de canalització de la rambla del Poyo, dins del parc, ja adjudicades, vam poder reconduir el projecte. Va ser un punt d'inflexió. La reflexió va provocar la posada en marxa d'un estudi integral sobre l'Albufera que es va dur a terme entre 2002 i 2004.
Es va promoure un procés participatiu en el qual van intervenir professionals independents i experts d'altres organismes, i del qual va sorgir un nou objectiu viable i consensuat: recuperar la qualitat ecològica dels anys seixanta».
Per a Enrique, que és un analista perspicaç, la història recent de l'Albufera s'explica en processos de tres lustres. Cada quinze anys s'ha donat un d'aquests punts d'inflexió. En 1957, després de la riuada, té lloc el primer, que va ser la decisió de desviar el llit del Túria pel sud. El desenvolupament de les infraestructures de transport associades al Pla Sud va propiciar el creixement industrial i urbà que va conduir a la contaminació accelerada i el col·lapse ambiental de l'Albufera, entorn de 1972, i a les reivindicacions del moviment d'«El Saler per al poble». Quinze anys després, més o menys, es declara el Parc Natural de l'Albufera, amb tot el que açò ha suposat, i a principis d'aquest segle, com a conseqüència de l'estudi referit, es produeix un canvi en la visió de la Confederació, un canvi que ha donat lloc a importants inversions, a través d'Acuamed, dirigides a revertir el bon estat de l'aiguamoll. Ara, en el 30 aniversari de la creació del parc, s'inicia probablement un nou cicle que hauria de conduir a la conclusió de les obres de sanejament i a la consecució de les metes proposades per aquest estudi en un termini similar. Ja parlarem en l'any 2030.
I què ha de passar perquè açò s'esdevinga? «Molt més important que la quantitat d'aigua és la seua qualitat. Així que les accions urgents són eliminar la contaminació que hi segueix entrant. Cal blindar l'Albufera per la part nord-oest, principalment, la qual cosa s'aconseguirà donant prioritat a la posada en servei dels tancs de tempestes i a l'execució del nou col·lector oest. És necessari depurar millor les aigües residuals en les estacions d'Albufera Sud, Sueca i Pinedo, encara que els límits tecnològics actuals impedeixen arribar a les qualitats desitjades». Tenint en compte aquestes circumstàncies, insisteix en la funció «molt positiva» dels filtres verds -nascuts de l'Estudio para el Desarrollo Sostenible de L'Albufera de Valencia, que són projectes pilot no només de depuració d'aigües sinó també de recuperació d'hàbitats per a la biodiversitat. Quant al dragatge que preconitzen alguns dels entrevistats, Cifres creu que no és una solució prioritària: «Els processos que pot provocar el dragatge s'han estudiat detalladament i, no obstant això, no s'ha arribat a conclusions clares. Pel principi de precaució i mentre no es realitzen nous estudis, és una opció que ha de traslladar-se a un segon pla».
Del seu blog personal, n'extraiem el colofó, una conclusió que està feta de preguntes retòriques la contestació de les quals exigeix empatia i consens, i que implica la societat i totes les institucions amb capacitat de decisió, abans juntes que per separat: «Quin urbanisme és compatible amb la sostenibilitat del parc? Com hem d'adaptar les infraestructures? Quina qualitat de les aigües que entren al llac cal aconseguir? Quanta aigua necessita i d'on? Com ajudar a recuperar la biodiversitat? Quines pràctiques agrícoles, pesqueres i cinegètiques són sostenibles? Quins usos en comprometen el futur? Quins perills l'amenacen?»
