sábado, 18 de noviembre de 2017

International Symposium on Dam Safety in Changsha (China)

Last 9-10th Nov, the International Symposium on Dam Safety, organized by the Chinese Committe on Large Dams, was held in Changsha, (China).


One of the invited speakers was Dr Enrique Cifres, who dealt with Dam Safety at basin scale.



Risk is a combination of hazards and potential damages. Dam safety should not be only managed at the dam itself for reducing hazards. Other issues as 


- Information / Mapping risk 
- Risk assessment
- Emergency action plans
- Land management 
- Insurance policies
- Economic losses mitigation
- Stakeholders involvement
- Improving resilience
- Transboundary coordination. etc..

must contribute to reduce potential damages. 
The speech dealt with those all things happening in the basin, specially in downstream areas, that can influence the risk balance.
Enrique's words were dedicated to Prof Zhang Guangdou, who passed away, being 100 years old, whose life was dedicated to people's welfare.



 

martes, 23 de mayo de 2017

The challenge: bigger cities, less water.

The challenge: How big cities have to tackle water scarcity?

Le défi: Comme les grandes villes doivent aborder la rareté de l'eau?

El reto: ¿Cómo pueden afrontar las grandes ciudades la escasez de agua?

World bank organized a workshop in Casablanca (Morocco), on "Water scarce cities" to face the new challenges at the Maghreb. The "Water strategy in theWestern Mediterranean" defined under the political process 5+5 (Portugal, Spain, France, Italy, Malta, plus Libia, Tunisia, Algeria, Morocco and Mauritania) was represented by Enrique Cifres, who dealt with priorities for a "smart policy when facing scarcity due to growth but also to climate change".
His speech dealt with how cities should built its resilience and intelligence for addressing this non futur but current challenge:
 
A city which faces water scarcity in a smart way:
  1. Has a modern legal framework to deal with water management
  2. Implements good governance policies and works for real integrated water resources managment 
  3. Cost recovery is a must
  4. Holds capacity buiding for its public servants as a priority
  5. Makes efforts in innovation
  6. Mobilizes innovative financial solutions
  7. Promotes adaptation to climate change
  8. Combines conventional and non-conventional water resources in a sustainable way
  9. Fosters improvements in efficiency of water uses
  10. Has a smart policy on land management related to flood risk.
  11. And takes care of water and environment quality
-------------------
La Banque Mondiale a organisé un atelier a Casablanca (Maroc) pour discuter "La rareté des eaux pour les villes" au Maghreb et comme on peut fair face à l'avenir. "La strategie common pour la Méditeraanée occidentale" défini dans le procesus politique "cinq plus cinq" (Portugal, Espagne, France, Italie, Malta, plus Libye, Tunisie, Algérie, Maroc et Mauritanie) a été présenté pour  Enrique Cifres, qui traité sur les priorités pour une "politique intelligent pour gérer la rareté de l'eau en raison de la croissance démographique et le changement climatique".

Il a possé la question de comme un ville devrait être pour avoir la resilience et intelligence suffisantes pour relever ce défi.
Qu’est-ce qu’est une ville intelligente du point de vue de l’eau ?
1. Une ville avec un cadre juridique modernisé
2. Avec une bonne gouvernance et gestion intégrée des ressources en eau 
3. Avec récupération des coûts pour une opération durable
4. Avec fonctionnaires bien formés
5. Une ville que fait des efforts en développement des innovations
6. Que mobilise des solutions de financement innovantes liées a l’eau
7. Adaptée au changement climatique
8. Que mobilise des ressources conventionnelles et non conventionnelles de manière durable.
9. Que favorise l’amélioration de l’efficacité de l’utilisation de l’eau
10. Avec un management intelligent du territoire exposé aux inondations.
11. Et, bien sûr, une ville que prend soin de la qualité de l’eau et de la biodiversité.

martes, 11 de abril de 2017

Dams & HEPP for Sustainable Development


Dr Enrique CIFRES chaired the session on DAM SURVEILLANCE AND OPERATIONAL BEHAVIOR at Antalya (Turkey) during the last meeting of the ICOLD EUROPEAN CLUB.

He stated that dam monitoring should be conceived like human body care, taking advantage of nature's wisdom, which provide a step by step monitoring system of health and body performance thanks a complex set of sensors that send signals as pain, pressure, heat,.. to the brain to be analysed from soft ones to more severe ones.

Also the chain data-information-diagnosis-safety assessment-decision making has to inspire the real need of monitoring instead a huge collection of no-sense data files, sometimes useless for a smart management of dam surveillance.
Seismicity and design hypothesis confirmation were among the topics the session dealt with.



viernes, 16 de diciembre de 2016

Simposi "parc natural de l'albufera ara"



INTRODUCCIÓ AL SIMPOSI “L’ALBUFERA ARA”

Home i Natura, lluites, treva i aliances

Per Enrique Cifres, Doctor Enginyer, valencià i compromès amb l’Albufera
Bon dia a tothom. Gracies per vindre i gracies a l’organització per oferir-me el honor de participar en este esdeveniment i el plaer de introduir-ho amb les meues reflexions i preocupacions.

---------

Fa vora quinze anys es  va aturar el projecte de canalització del barranc del Poyo dins del Parc de l’Albufera. Va ser el resultar de una demanda social. La decisió va ser acompanyada del llançament de un estudi ambiciós i amb un objectiu més ample, el desenvolupament sostenible de l’Albufera.
En més de 200 toms va quedar l’estudi tres anys després, ple d'inventaris de dades, càlculs, models hidràulics, químics i ecològics,
D'aqueixes milers de pàgines, la que recorde amb més carinyo és la del pròleg que vaig fer per a la compilació de poemes de Ibn Jafaya, el poeta valencià del s. XI, que va constituir el tom vam triar com a colofó a l'estudi.
Ibn jafaya mos donà una visió subjectiva però molt valuosa per a comprendre el significat d’eixe espai per al poble valencià.
Malgrat el compromís de l'Agenda 21 de Rio 1992, la participació de la societat civil no estava clarament establida però vam comprendre la necessitat de generar una proposta consensuada pel màxim de posicions, sensibilitats, experiències i disciplines, totes de la societat valenciana.
La participació va ser un fre al principi, trobant barreres, postures irreconciliables, algunes inconfessables, contradiccions i posicions confuses que van semblar impossibilitar l'avanç.
Però el grup d’experts que reunirem va treballar de valent i alguna cigonya de l’Albufera va ajudar donar a llum a una idea mare:
“nostra meta seria recuperar una nova realitat (i dic una NOVA realitat) en l’Albufera amb la qualitat ecològica que gaudia en els anys 60.
Va ser un debat de persones, no el resultat tècnic d'un estudi o l'aplicació d'una doctrina saberuda i acadèmica.
Tant la visió dels nostres ancestres musulmans sobre el Xúquer i l’Albufera, com la dels nostres coetanis en aquells grups d'experts, han sigut per a mi els principals pilars per a la comprensió del repte, i tots dos descansen sobre la dicotomia home-natura on el factor humà i social juga un paper clau mitjançant el consens. Estic convençut.
----------
Encara que tothom diga que ja ho sabia,  recordem què és eixa llacuna que tenim al costat de la ciutat de València, abraçada i compartida per dos rius, Túria i Xúquer, com dos amants que amb ella formen un triangle amorós, com tots, plens de disputes, rancors, traïcions, però també de plaers.
Romans i àrabs van desenvolupar regadius al voltant seu, deixant evolucionar aqueixa “al-buhayra” o mar menor, en àrab.
Era una badia salada, poc profunda. Les corrents marines anaven creant la restinga que l'aïllava poc a poc de la mar.
Les seues aigües salades van constituir l'ecosistema que van cantar Ibn Jafaya pel sud i Al-Russafí pel nord fa mil anys.
Ens donava abundant pesca i accés navegable als pobles al seu al voltant, a Balansiya inclosa, al costat de “Al-Russaf”, el palau d'estiu del rei moro que imitava al jardí del Califa de Damasco en l'actual Russafa.

Va ser després de l'ampliació de la Sèquia Real del Xúquer cap al nord, ja en època cristiana, quan els sobrants dels regadius van començar a alimentar la llacuna salada amb aigua, ara dolça, del Xúquer.
La colonització agrícola del seu perímetre no va ser fàcil abans de tancar-se definitivament la restinga i regular-se l'eixida al mar en les goles mitjançant comportes, donant lloc a un llac d'aigua dolça, dòcil amb les pràctiques agrícoles i l'extensió de l'arrossar.
La pesca i la flora van canviar a les d'aigua dolça, les aus van trobar un ecosistema diferent i potser van canviar d'hàbits, de trajectes en els seus viatges a l'Àfrica, altres la van triar per a criar…
.. i va nàixer un altre ecosistema. Bonic sens dubte, valuós també, però artificial.

Les terres van deixar de rebre sal i la colonització es va accelerar en temps d'aquella Espanya paupèrrima que va perdre les colònies. El tio Paloma i els seus paisans van guanyar arrossar a la jove llacuna que va quedar nua sense la marjal que la vestia per a donar pas al camp de cultiu que es va fer amo de la seua ribera, alimentant als valencians amb el seu producte insígnia: l'arròs.
----------------
Però el Túria va sorprendre a la Balansiya cristiana que havia demolit la seua muralla, la que durant segles la estava protegint de riuades més que d'exèrcits, inundant-la quasi tota en el 57. La solució sud va a traure al riu de la ciutat amb qui havia conviscut més de vint segles;
..era la solució que menys anava a molestar al desenvolupament urbanístic i econòmic de la ciutat. L'Horta Nord era més rica, oferia millors condicions per a construir, amb sòls més ferms, sense aiguamolls insalubres com el fangal del sud al voltant l’Albufera.
El nou llit, amb les seues autopistes, va facilitar l'accés i el ràpid desenvolupament urbà i industrial de l’horta Sud, en detriment de la seua germana del nord.
Van vindre emigrants de les conques altes del Túria i del Xúquer i la van poblar a un ritme vertiginós, juntant des de Sedaví fins a Silla en un quasi únic conglomerat urbà. Abocaments domèstics i industrials augmentaven més ràpid que s'arbitrava el sanejament necessari.
Va fallar el pronòstic i València va créixer cap al sud.
L’Albufera es va enverinar en aqueixos primers anys 70 i va entrar en coma. Va morir el seu zooplàncton i es va convertir en un llac moribund.
Llavors no va ser una mala notícia. Als qui sou més joves us sorprendrà que fins a primers dels 80 es potenciava la dessecació d'aiguamolls, zones detestables, origen de malalties. En el segle XX hi havia paludisme (o malària) a València i l'any 73 la Confederació Hidrogràfica del Xúquer treballava en el pla CLOCOL de lluita contra el còlera, sí el còlera.
Encara recorde la meua visita d'estudis a les obres de dessecació de la marjal Pego-Oliva que orgullosos ens van mostrar.
Va haver de canviar molt perquè ja en el 86, es reconegueren els seus mèrits per a ser Parc Natural,
Les patides aus que la visitaven van reclamar igualment el seu títol com “aiguamoll RAMSAR” tres anys després.
Els dos títols i algun més posterior (ZEPA, LIC,..), li van donar noblesa però no li van donar realment fortuna.
Encara que l’havíem creat tal com és, l’havíem enverinada, però en aquell temps havíem seguit pescant, cultivant, regulant el seu nivell, situant auto cines, discoteques, hotels, apartaments, hipòdroms, restaurants, ..
...mentre algun despistat la navegava amb barca veient divertit com les carpes botaven al seu pas creient una salutació alegre el que era un desesperat bot per trobat a l’aire l'oxigen que ja no trobaven en aqueixa aigua verda i opaca.
Trenta anys amb la copa en la vitrina, però l’Albufera segueix en la UCI. Alguna notícia d'una efímera transparència o l'aparició d'una mica de vegetació macròfita ens exalta. Com quan el malalt de la UCI que meneja una parpella: No està tot perdut, el tractament va per bon camí. La veurem prompte en reanimació? I para quan d'alta?
---------------
Pescadors i agricultors tradicionals, caçadors, zones urbanes i indústries a l'oest i demanda turística a l'est, demandes d'aigua llunyanes dels rius, pressupostos per a sanejament limitats, necessitats creixents de transport, un puixant port veí i la pròpia ciutat de València la ofeguen.
Mentre, administracions locals, autonòmiques, nacionals, col·lectius ciutadans, ONGs i regants, cadascun amb la seua pròpia visió, tira de la corda en una direcció.
És hora de recapitular i posar de nou les preguntes sobre la taula. S'ha recorregut un camí, no estem en el mateix lloc. Alguns símptomes fan que puguem ser optimistes.
En el seu 30 aniversari, el Parc Natural, que va ser artificial, ens ha convocat als valencians a raonar, confrontar idees, valorar propostes i sobretot establir les preguntes que ha de respondre cadascuna de les institucions involucrades en la presa de decisions, ja siguen aïllades o conjuntes.
---------
1.        Quin urbanisme és compatible amb la sostenibilitat del parc?
2.        Com hem d'adaptar les infraestructures?
3.        Quina qualitat de les aigües que entren al llac cal aconseguir?
4.        Quanta aigua necessita i d'on?
5.        Com ajudar a recuperar la biodiversitat?
6.        Quines pràctiques agrícoles, pesqueres i cinegètiques són sostenibles?
7.        Quins usos comprometen el seu futur?
8.        Quins perills l’amenacen?
----------------
Però... i si mirem mes enllà, al futur?
com el capità del vaixell que veient núvols de tempesta a l’horitzó prepara la nau i la tripulació per a enfrontar-la... sense esperar a que arribe se posa a la faena.
..i què veiem com els perills mes greus a llarg terme?
•  Una Megápolis amb l’Albufera con una mena de Central Park sotmès a un brutal nivell de pressió urbana?
•  Tot el Parc baix el nivell de la mar per el canvi climàtic?
•  greus disputes per els recursos hidràulics reduïts?
•  Qué i ha dels riscos d’aterrament?
•        La restinga sotmesa a una erosió creixent posant en perill desaparició de la Devesa?
---------------------
Una oportunitat única d'expressar-se com a valencià interessat a cuidar aquest paradís semi urbà que ens van donar els nostres avantpassats, és participar en este Simposi de forma activa, creativa i responsable.
Crec que hi a prou per raonar i portar a les institucions la veu dels que haveu vingut per demanar-les compromisos seriosos,
..a cadascuna d’acord a les seues competències,
.. que pugan permetre entreveure un futur sostenible per l’Albufera, perquè, siga natural o artificial, es nostra.

Eixa es la tasca del comitè científic que ha de recolzar a l’organització d’este simposi sintetitzant els debats per traslladar al complex entramat institucional, les nostres preocupacions, idees, propostes, etc.. com una aportació als processos de participació ciutadana que no tenen per que restringir-se als oficials.
Animeu se a participar activa i positivament en el debat, siga en directe o per les xarxes socials,
..mes que res per mirar endavant, a treballar per propostes per garantir un futur sostenible per l’Albufera.
Segur que si som capaços de fer ho, a més dels aus que la visiten i les anguiles que la poblen, el nostres nets mos ho agraïran.